Per exemple, es pot dibuixar una corba de nivell cada 100 m d'altitud i altres quatre, de traç mes fi, cada 20 m. Així, els traços gruixits ens indiquen els 100, 200, 300... metres, mentre que els traços més fins marquen els 80, 120, 140, 160, 180, 220... metres d'altitud. En el mapa, els valors concrets s'indiquen normalment identificant les corbes primàries (de traços gruixuts), permetent així determinar la direcció del pendent, que és sempre perpendicular a les corbes.Aquestes corbes calculen la relació existent entre la freqüència i la intensitat (en decibels) de dos sons perquè aquests siguin percebuts com igual de forts, amb el que tots els punts sobre una mateixa corba isofónica tenen la mateixa sonoritat.
Així, si 0 fon corresponen a una sonoritat amb una intensitat de 0 dB amb una freqüència d'1 kHz, també una sonoritat de 0 fon podria correspondre a una sonoritat amb una intensitat de 60 dB amb una freqüència de 70 Hz.
En aquestes corbes isofónicas s'observa com, a mesura que augmenta la intensitat sonores, les corbes es fan, cada vegada, més planes. Això es tradueix que la dependència de la freqüència és menor a mesura que augmenta el nivell de pressió sonora, el que significa que si disminueix la intensitat sonora els últims sons perceptible
s a desaparèixer serien els aguts (altes freqüències).
Les corbes de Munson i Fletcher van ser recalculadas, més tard, per Robinson i Dadson.
Les corbes Munson i Fletcher i les corbes de Robinson i Dadson només són vàlides per a un camp sonor directe, atès que no tenen en compte que no percebem per igual els sons si provenen de diferents adreces (camp sonor difuso).
Altres corbes de ponderación molt difoses són:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada