Unitat de mesura

• Per a mesurar la temperatura existeixen diverses escales termomètriques ;

• L'escala de temperatures absolutes, la qual empra la unitat del SI kelvin (K) i en el sistema britànic el grau rankine (°Ra o bé °R) i en la qual no existeixen temperatures negatives.
• L'escala centígrada (Celsius), que mesura la temperatura en graus centígrads (°C).
• L'escala Fahrenheit, que mesura la temperatura en graus fahrenheit (°F), usada sobretot als països de parla anglesa.
  

Temperatures absolutes : El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) (-273.15 °C). El Tercer Principi de la termodinàmica impedeix arribar a aquesta temperatura en un nombre finit d'operacions. Les molècules d'un cos a 0 K deixarien de vibrar. Alguns gasos presenten superfluïdesa a temperatures molt properes al zero absolut.


Graus rankine : Se denomina Rankine(simbolo R) a la escala de temperatura que se define midiendo en grados Fahrenheit sobre el cero absoluto, por lo que carece de valores negativos. Esta escala fue propuesta por el físico e ingeniero escocés William Rankine en 1859.


L'escala centígrada : Para esta escala, se toman como puntos fijos,los puntos de ebullición y de fusión del agua, a los cuales se les asignan los valores de 100 y 0 respectivamente. En esta escala, estos valores se escriben como 100° y 0° y se leen 100 grados celsius y 0 grados celsius, respectivamente.

Les formes del relleu

vall: És una forma de depressió del relleu que acostuma a tenir forma allargada.
Pot ser una vall fluvial (quan ha estat creada per l'acció d'un riu per això té forma de V ),o una vall glaciar (creada per una glacera :aleshores el fons de la vall té una forma arrodonida en U ).

muntanya:Una muntanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny. La formació de les muntanyes té diverses causes: els plegaments tectònics, les erupcions volcàniques o l'erosió causada sobre part de les masses sedimentàries en són les més característiques.

cap :En geografic un cap és un accident geogràfia format per una massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar.
Rep aquest nom sobretot quan la seva influència sobre el flux dels corrents costaners és gran, provocant dificultats per a la navegació. Alguns caps són especialment famosos per això, com el Cap d'Hornos o el Cap de Bona Esperança.

Plana :Superfície plana o molt poc ondulada de dimensions considerables.

Golf :És una entrada de mar , habitualment de forma rodona. La badia és semblant al golf però de dimensions menors.

Península : Tros de terra envoltada d'aigua per tot arreu menys per un lloc.

Ria : La ría es una de las formas que puede adoptar la desembocadura de un río, formando un valle costero sumergido o estuario que ha sido anegado por el mar y por una elevación de su nivel. Como consecuencia, se obtiene un brazo de mar que se interna en la costa, coincidiendo con la desembocadura de un río, que está regido también por las subidas y bajadas de las mareas

Altiplà : Elevació de terreny que es caracteritza per una superfície més o menys plana situada a certa altitud respecte del nivell del mar.












Badia :És semblant al golf però de dimensions menors.









Estret : Un estret és un canal estret d'aigua que connecta dos cossos d'aigua més gran , i per tant , es troba entre dos masses de terra.











Illa : És un tros de terra qué esta envoltada d'aigua.

La Cartografía

La cartografia és la ciència que tracta de la representació de la Terra sobre un mapa. Com que la Terra és esfèrica ha de valer-se d'un sistema de projeccions per a passar de l'esfera al plànol. El terme projecció es refereix a qualsevol funció definida a la superfície de la Terra amb valors sobre un pla, i no necessàriament a una projecció geomètrica.
Però a més de representar els contorns geogràfics dels objectes, les superfícies i els angles també s'ocupa de representar la informació que apareix sobre el mapa, segons es consideri què és rellevant i què no. Això, normalment, depèn del que es vulgui representar en el mapa així com de l'escala.La cartografía (del griego chartis = mapa y graphein = escrito) es la ciencia que se encarga del estudio y de la elaboración de los mapas geográficos, territoriales y de diferentes dimensiones lineales y demás.

Corbes de Nivell

Per exemple, es pot dibuixar una corba de nivell cada 100 m d'altitud i altres quatre, de traç mes fi, cada 20 m. Així, els traços gruixits ens indiquen els 100, 200, 300... metres, mentre que els traços més fins marquen els 80, 120, 140, 160, 180, 220... metres d'altitud. En el mapa, els valors concrets s'indiquen normalment identificant les corbes primàries (de traços gruixuts), permetent així determinar la direcció del pendent, que és sempre perpendicular a les corbes.

Aquestes corbes calculen la relació existent entre la freqüència i la intensitat (en decibels) de dos sons perquè aquests siguin percebuts com igual de forts, amb el que tots els punts sobre una mateixa corba isofónica tenen la mateixa sonoritat.

Així, si 0 fon corresponen a una sonoritat amb una intensitat de 0 dB amb una freqüència d'1 kHz, també una sonoritat de 0 fon podria correspondre a una sonoritat amb una intensitat de 60 dB amb una freqüència de 70 Hz.

En aquestes corbes isofónicas s'observa com, a mesura que augmenta la intensitat sonores, les corbes es fan, cada vegada, més planes. Això es tradueix que la dependència de la freqüència és menor a mesura que augmenta el nivell de pressió sonora, el que significa que si disminueix la intensitat sonora els últims sons perceptibles a desaparèixer serien els aguts (altes freqüències).

Les corbes de Munson i Fletcher van ser recalculadas, més tard, per Robinson i Dadson.

Les corbes Munson i Fletcher i les corbes de Robinson i Dadson només són vàlides per a un camp sonor directe, atès que no tenen en compte que no percebem per igual els sons si provenen de diferents adreces (camp sonor difuso).

Altres corbes de ponderación molt difoses són:

Forats Negres

Un forat negre supermassiu es un forat negre amb una massa de l'ordre de mil·lions o milers de mil·lions de masses solars.

Es creu que la Via Làctia té un forat negre supermassiu just en el seu centre galàctic. També es pensa que moltes, sinó totes, les galàxia tenen un forat negre supermassiu al seu centre.

Un forat negre supermassiu té algunes propietats interessants que el diferencien d'els de menor massa:

• La densitat mitjana d'un forat negre supermassiu pot ser molt baixa, de fet por ser menor que la densitat de l'aigua. Això passa perquè el radi del forat negre s'incrementa linealment amb la massa, i així la densitat decau amb el quadrat de la massa.
• Las Força de marea en la proximitat de l'horitzó d'esdeveniments són sensiblement menors. Donat que el centre de la singularitat està molt allunyat de l'horitzó, un hipotètic astronauta viatjant cap el centre del forat negre no experimentaria forces de marea significatives fins endinsar-se molt en el forat negre.

Els forats negres d'aquesta mida només es poden formar de dues formes: per una lenta captació de massa (des d'una mida estel·lar), o directament per una pressió externa en els primers moments del Big Bang. El primer mètode requereix un llarg període de temps i gran quantitat de matèria disponibles pel creixement del forat negre.

Medicions Doppler de la matèria que envolta el nucli de les galàxies veïnes revela un moviment molt ràpid, que només es posible amb una gran concentració de matèria en el centre. Actualment, l'únic objecte conegut que pot contenir tanta quantitat de matèria en un espai tan reduït és un forat negre. En galàxies actives més allunyades, es pensa que l'ample de les línies espectrals està relacionat amb la massa del forat negre que genera l'activitat de la galàxia.

Aquests forats negres supermassius en els centres de les galàxies es pensa que són el "motor" de objectes actius tals com galàxies Seyfert i quàsars. Es creu que Sagitari A* és el forat negre supermassiu central de la Via Làctia.

En maig del 2004, Paolo Padovani, i altres astrònoms punters anunciaren el descobriment de 30 forats negres supermassius fora de la Via Làctia. El seu descobriment suggereix que hi ha almenys el doble d'aquests forats negres dels que es pensava prèviament.

En el centre d'un forat negre, segons prediu la relativitat general, hi ha sempre una singularitat, un punt infinitament petit de densitat i gravetat infinites que arriba a un volum nul i a un radi zero. Aquests "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la relativitat general no és adequada per descriure'ls, i que probablement es necessita una teoria quàntica de la gravetat.

L'horitzó d'esdeveniments és la superfície que marca el límit des del qual ja no res pot escapar i on la llum òrbita el forat, després hi ha el límit estàtic, per l'interior del qual ja només hi ha un camí, el que marca la gravetat. L'ergosfera és la part que queda per fora de l'horitzó d'esdeveniments, de la qual, en teoria, encara es pot escapar. La matèria que cau a un forat negre usualment forma un disc d'acreció.

Projecció Peters

La Projecció de Peters, correctament anomenada Projecció de Gall-Peters, és una manera alternativa de representar la terra sobre un pla. Fou proposat pel cartògraf alemany Arno Peters el 1974. Ell mateix edità un atles basat en aquesta cartografia el 1990. Es féu una edició en castellà d'aquest atles el 2002.

La projecció de Peters posava en dubte la representació tradicional dels mapes del món, basada en la projecció de Mercator, que ell deia que responia a la mentalitat eurocèntrica dels cartògrafs. La seva proposta fou representar el mapa de tal manera que les àrees dibuixades en el mapa fossin proporcionals a les àrees reals.

el sol

El Sol

• El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solar orbiten al seu voltant. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que hi ha enmig també orbiten el Sol.

Al ser l'estel més pròxim a la Terra (es troba a 150 milions de km), és també l'astre més brillant del firmament. La seva presència o absència en el cel determina el dia i la nit, respectivament. L'energiafotosintètics, els quals constituïxen la base de la cadena alimentària. Així, és la principal font d'energia de la vida. També aporta l'energia que manté en funcionament els processos climàtics. radiada pel Sol és aprofitada pels éssers

És un estel de la seqüència principal, de classe espectral G2, cosa que indica que és una mica més gran i calent que un estel mitjà. És una immensa esfera de plasma formada majoritàriament per hidrogen i heli. Radia una gran quantitat d'energia a l'espai mitjançant processos nuclears de fusió. Es va formar fa uns 4.500 milions d'anys, al mateix temps que el sistema solar, i arribarà al final de la seva vida d'aquí a uns 5.000 milions d'anys més. Arribat aquell moment, es convertirà en una gegant vermella i després en una nana blanca.

Malgrat que és un estel de mida mitjana, és l'únic que es resol a simple vista des de la Terra, amb un diàmetre angular de 32' 35" minuts d'arc en el periheli i 31' 31" en l'afeli. El que dóna un diàmetre mitjà de 32' 03". Per una estranya coincidència, la combinació de grandàries i distàncies del Sol i la Lluna són tals que, vistos des de la Terra, tenen aproximadament la mateixa grandària aparent.

Durant algun temps es va pensar que el nombre de neutrins produïts a les reaccions nuclears al Sol era una tercera part de la predicció teòrica, un problema que es denominà problema dels neutrins solars. Quan es va descobrir recentment que els neutrins tenien massa, i que es podien transformar en varietats de neutrins més difícils de detectar en el camí de la Terra al Sol, les mesures i la teoria van coincidir.

Per a obtenir informació ininterrompuda del Sol, l'Agència Espacial Europea i la NASA van posar en òrbita l'observatori SOHO (Solar and Heliospheric Observatory) el 2 de desembre de 1995.

Las mevas aficions

A mi m'agrada molt el futbol, sóc del Real Madrid, a la
meva mare i al meu pare no li agrada cap equip. A mi m'agrada el Real Madrid, perque juga molt bè. Quan surto de l'institut vaig a jugar a futbol i ping pong a les pistes de Roquetes.

La meva vida

Hem dic Alison tinc 14 anys, visc a Barcelona m'agrada molt el fùtbol el ping pong , el tennis.volel bol i m'agrada molt correr. Soc del Brasil la meva ciutat es Sao Paulo m'agrada molt la meva ciutat hi ha moltes noies guapes, en el meu pais fa molta calor sempre anava a la platja i quan plo fa mès fred.
Però ara cambiem de tema, parlem sobre Barcelona que es una ciutat molt "xula". Es una ciutat que tè moltes persones d' altres països. M'agrada anar a la platja, anar de festa amb als meus amics, i anar al gimnàs i coneixer noies.

benvingut al meu blog de Alison

sòc el Alison ja em coneixeu...el noi de la gorra.
sòc una mica alt, tinc els cabelles negres, m'agrada
jugar al futbol, sòc del brasil..dew