FÒSSILS

¿QUE SÓN ELS FÒSSILS ?
R:Els fòssil s són les restes o senyals de l'activitat d'organisma del passat. Aquestes restes, conservades a les roques sedimentàries, poden haver patit transformacions en la seva composició o deformacions més o menys intenses. La ciència que s'ocupa de l'estudi dels fòssils és la paleontologia.

Els fòssils

més coneguts són les restes d'esquelets, closques i cuirasses d'animals, així com les impressions carbonoses de les plantes. Tanmateix, les restes fòssils no són només les que provenen de les parts dures petrificades d'aquests organismes; també es consideren fòssils les seves restes sense alterar, motlles, bioconstruccions, o les petjades de la seva activitat que han quedat en diferents substrats se

dimentaris o orgànics (llar, repòs, alimentació, predació, etc.) En un cas extrem, el petroli, un fluid compost d'hidrocarburs d'origen orgànic, s'ha de considerar tant una "roca" sedimentària com un fòssil químic.

El ratpenat més antics fòssils és un animal molt ben preservat de roques de l'Eocè en la formació del riu Verd de Wyoming.

Estació Meteorològica

Estaciones meteorològiques per a professionals. es fan servir tant a l'interior com a l'exterior per mesurar humitat, temperatura, velocitat del vent, pressió de l'aire, etc. Li oferim diferents estacions meteorològiques de mà, de taula, convertidors de mesura per a aplicacions industrials. Algunes estacions meteorològiques compten també amb un càlcul automàtic del punt de rosada o de funcions per a emmagatzematge de dades i la seva posterior traspàs des de l'estació meteorològica a un ordinador i així poder valorar les mesures obtingudes. Les condicions meteorològiques juguen un paper important en processos industrials, en laboratoris, en magatzems, sense oblidar l'àmbit privat, per exemple per a la compra d'un habitatge (clima exterior / interior, humitat de les parets). Per això us recomanem fer servir les estacions meteorològiques per controlar i prendre la decisió adequada.




Quins instruments té ?

Termòmetre, mesura de temperatures, en diverses hores del dia.
Termòmetres de subsòl, per mesurar la temperatura a 5, 10, 20, 50 i 100 cm de profunditat. Termòmetre de mínima junt a terra, mesura la temperatura mínima a una distància de 15 cm sobre el sòl.


Baròmetre, mesura de pressió atmosfèrica en superfície.






Pluviòmetre, mesura de la quantitat de precipitació.









Psicròmetre o Higròmetre, mesura de la humitat relativa de l'aire i la temperatura del punt de rosada.







Piranòmetre, mesura de la radiació solar global (directa + difusa).
Heliògraf, mesura de les hores de llum solar.
Anemòmetre, mesura de la velocitat del vent i penell per registrar la seva adreça.

Substàncies pures, mescles i dissolucions

1)Que és la Substàncies pures?
Una substància pura és aquella que està constituïda per un sol component, té propietats característiques fixes i una composició química també invariable. No es pot separar en altres components mitjançant mètodes físics. Les substàncies pures compostes poden separar-se en els seus elements o en altres substàncies compostes més senzilles per mètodes químics.És difícil trobar substàncies pures al nostre voltant que es trobin aïllades de la resta, ja que normalmentestan barrejades les unes amb les altres, formant mescles. Per exemple, l'aigua de mar és una mescla d'aigua i diferents sals, ja que si omplim un got d'aigua de mar i deixem que l'aigua s'evapori, al fons hi quedarà un residu de sals.

Metalls com l'or, l'argent, el ferro, l'alumini, el mercuri...i gasos com l'oxigen, el nitrogen o el diòxid de carboni són exemples de substàncies pures.

2)Que són les mescles i dissolucions?

Unitat de mesura

• Per a mesurar la temperatura existeixen diverses escales termomètriques ;

• L'escala de temperatures absolutes, la qual empra la unitat del SI kelvin (K) i en el sistema britànic el grau rankine (°Ra o bé °R) i en la qual no existeixen temperatures negatives.
• L'escala centígrada (Celsius), que mesura la temperatura en graus centígrads (°C).
• L'escala Fahrenheit, que mesura la temperatura en graus fahrenheit (°F), usada sobretot als països de parla anglesa.
  

Temperatures absolutes : El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) (-273.15 °C). El Tercer Principi de la termodinàmica impedeix arribar a aquesta temperatura en un nombre finit d'operacions. Les molècules d'un cos a 0 K deixarien de vibrar. Alguns gasos presenten superfluïdesa a temperatures molt properes al zero absolut.


Graus rankine : Se denomina Rankine(simbolo R) a la escala de temperatura que se define midiendo en grados Fahrenheit sobre el cero absoluto, por lo que carece de valores negativos. Esta escala fue propuesta por el físico e ingeniero escocés William Rankine en 1859.


L'escala centígrada : Para esta escala, se toman como puntos fijos,los puntos de ebullición y de fusión del agua, a los cuales se les asignan los valores de 100 y 0 respectivamente. En esta escala, estos valores se escriben como 100° y 0° y se leen 100 grados celsius y 0 grados celsius, respectivamente.

Les formes del relleu

vall: És una forma de depressió del relleu que acostuma a tenir forma allargada.
Pot ser una vall fluvial (quan ha estat creada per l'acció d'un riu per això té forma de V ),o una vall glaciar (creada per una glacera :aleshores el fons de la vall té una forma arrodonida en U ).

muntanya:Una muntanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny. La formació de les muntanyes té diverses causes: els plegaments tectònics, les erupcions volcàniques o l'erosió causada sobre part de les masses sedimentàries en són les més característiques.

cap :En geografic un cap és un accident geogràfia format per una massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar.
Rep aquest nom sobretot quan la seva influència sobre el flux dels corrents costaners és gran, provocant dificultats per a la navegació. Alguns caps són especialment famosos per això, com el Cap d'Hornos o el Cap de Bona Esperança.

Plana :Superfície plana o molt poc ondulada de dimensions considerables.

Golf :És una entrada de mar , habitualment de forma rodona. La badia és semblant al golf però de dimensions menors.

Península : Tros de terra envoltada d'aigua per tot arreu menys per un lloc.

Ria : La ría es una de las formas que puede adoptar la desembocadura de un río, formando un valle costero sumergido o estuario que ha sido anegado por el mar y por una elevación de su nivel. Como consecuencia, se obtiene un brazo de mar que se interna en la costa, coincidiendo con la desembocadura de un río, que está regido también por las subidas y bajadas de las mareas

Altiplà : Elevació de terreny que es caracteritza per una superfície més o menys plana situada a certa altitud respecte del nivell del mar.












Badia :És semblant al golf però de dimensions menors.









Estret : Un estret és un canal estret d'aigua que connecta dos cossos d'aigua més gran , i per tant , es troba entre dos masses de terra.











Illa : És un tros de terra qué esta envoltada d'aigua.

La Cartografía

La cartografia és la ciència que tracta de la representació de la Terra sobre un mapa. Com que la Terra és esfèrica ha de valer-se d'un sistema de projeccions per a passar de l'esfera al plànol. El terme projecció es refereix a qualsevol funció definida a la superfície de la Terra amb valors sobre un pla, i no necessàriament a una projecció geomètrica.
Però a més de representar els contorns geogràfics dels objectes, les superfícies i els angles també s'ocupa de representar la informació que apareix sobre el mapa, segons es consideri què és rellevant i què no. Això, normalment, depèn del que es vulgui representar en el mapa així com de l'escala.La cartografía (del griego chartis = mapa y graphein = escrito) es la ciencia que se encarga del estudio y de la elaboración de los mapas geográficos, territoriales y de diferentes dimensiones lineales y demás.

Corbes de Nivell

Per exemple, es pot dibuixar una corba de nivell cada 100 m d'altitud i altres quatre, de traç mes fi, cada 20 m. Així, els traços gruixits ens indiquen els 100, 200, 300... metres, mentre que els traços més fins marquen els 80, 120, 140, 160, 180, 220... metres d'altitud. En el mapa, els valors concrets s'indiquen normalment identificant les corbes primàries (de traços gruixuts), permetent així determinar la direcció del pendent, que és sempre perpendicular a les corbes.

Aquestes corbes calculen la relació existent entre la freqüència i la intensitat (en decibels) de dos sons perquè aquests siguin percebuts com igual de forts, amb el que tots els punts sobre una mateixa corba isofónica tenen la mateixa sonoritat.

Així, si 0 fon corresponen a una sonoritat amb una intensitat de 0 dB amb una freqüència d'1 kHz, també una sonoritat de 0 fon podria correspondre a una sonoritat amb una intensitat de 60 dB amb una freqüència de 70 Hz.

En aquestes corbes isofónicas s'observa com, a mesura que augmenta la intensitat sonores, les corbes es fan, cada vegada, més planes. Això es tradueix que la dependència de la freqüència és menor a mesura que augmenta el nivell de pressió sonora, el que significa que si disminueix la intensitat sonora els últims sons perceptibles a desaparèixer serien els aguts (altes freqüències).

Les corbes de Munson i Fletcher van ser recalculadas, més tard, per Robinson i Dadson.

Les corbes Munson i Fletcher i les corbes de Robinson i Dadson només són vàlides per a un camp sonor directe, atès que no tenen en compte que no percebem per igual els sons si provenen de diferents adreces (camp sonor difuso).

Altres corbes de ponderación molt difoses són: